El dia 27 d'abril és el dia de la Mare de Déu de Montserrat.
Mare de Déu
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al Monestir de Montserrat , és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors l'any 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.
La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.
La Muntanya de Montserrat presenta unes característiques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya.
La Muntanya de Montserrat és un Parc Natural, dependent, des de 1982, de la Generalitat de Catalunya.
En primer lloc, cal parlar d'un gran golf marí d'aigües no gaire fondes, existent fa cosa d'uns 50 milions d'anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven impetuosos rius procedents dels vessants d'un massís catalano-balear desaparegut, que aportaven grans masses de còdols. Els còdols s'anaren barrejant amb materials més pastosos i varen formar una massa que, quan aquest massís catalano-balear desaparegué i els terrenys circumdants al gran golf s'enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -posem-hi, ara fa deu milions d'anys-, i els seus relleus quedaren a la mercè de vents, pluges i glaçades fins que els van convertir en aquesta espectacular escenografia que ara admirem. Hi devia ajudar, és clar, la duresa dels materials emergits, formats pels característics conglomerats (còdols, sorres i un duríssim ciment calcari), que els científics anomenen pudingues i que, popularment, es coneix per "pinyoles".
Santuari
El flux constant de pelegrins, rituals com el cant del Virolai i els romiatges a la Santa Cova, la influència de la comunitat monàstica o el record de la vida d’oració i contemplació, el record viu del que fou la vida a les ermites escampades per la muntanya, són manifestacions d’aquesta dimensió espiritual, el gran motor que explica la rellevància històrica del nom de Montserrat, aquí i a fora. Testimonis d’arreu confirmen la importància del Santuari montserratí per a la fe cristiana i el respecte que mereix en altres tradicions religioses. L’ascetisme dels eremites hi va trobar un espai privilegiat per al seu arrelament, mentre la dilatada experiència monàstica hi ha creat expressions litúrgiques pròpies i particularitats com la pervivència de l’Escolania. El monestir ha deixat també una empremta cultural cabdal: la impremta montserratina, iniciada l’any 1493 i que ha perdurat fins avui, és considerada la més antiga del món en actiu.
La comunitat de monjos ha mantingut activa la vida religiosa d’aquest Santuari i ha renovat al llarg dels anys el seu compromís amb la societat catalana. Avui encara, l’Abadia manté una tasca de referència activa a Catalunya i encara més lluny, per a estudiosos i erudits de mig món.
La Biblioteca, una meravella dedicada a tots els sabers, és juntament amb el Museu la millor metàfora del paper cultural que exerceix Montserrat. És una atracció que recorre vides i passatges literaris molt diversos, i que fa que Montserrat protagonitzi de primera mà els grans moments de la història de la cultura. L’impuls visionari d’Ignasi de Loiola, la nova concepció universal dels huma-nistes, les aproximacions dels il·lustrats, la renovació romàntica encarnada per Goethe i Humboldt, la Renaixença de Verdaguer o la inspiració mística de Gaudí, són algunes d’aquestes instantànies que serveixen per explicar la significació de la muntanya, un espai físic on, d’altra banda, sembla que neix la primera consciència de paisatge al nostre país. No és estrany: les formes increïbles dels espadats verticals tenen un enorme poder per a l’imaginari.
I això mateix fa que al voltant de Montserrat sorgeixin un sense fi de llegendes.
Montserrat són percepcions i experiències sempre diferents, sempre personals. El brogit de les places del santuari, el silenci i recolliment del monestir, la solitud dels cims. La bellesa de la natura, la intensitat de la devoció. El poder de la contemplació, l’activitat oberta al món de la comunitat benedictina. Totes les dimensions de Montserrat comparteixen un escenari, un espai, un paisatge que corprèn. Aquestes imatges en són testimoni i homenatge.
L’Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques. Quan el repertori ho requereix es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Recordeu de posar aquí quan m'envieu el vostre treball al glomopu@gmail.com