Per Pasqua, MONA!

 

La Pasqua és una festa cristiana

.

El diumenge de Pasqua es celebra la resurrecció de Crist, tres dies després de ser crucificat a la creu.

Des del punt de vista de la fe cristiana aquesta és la festa més inportant. És el dia que acaba la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist.

El dia de Pasqua és costum que el padrí o la padrina regalin al seu fillol una MONA DE PASQUA, que es menja l'endemà, el Dilluns de Pasqua.

Saps qui és el padrí o la padrina? Dins la tradició cristiana quan un nadó rep el sagrament del baptisme hi ha d'haver dues persones que en siguin testimonis d'aquest fet, normalment són familiars propers als pares o amics seus.

Actualment el padrí i la padrina se n'encarreguen de que el nen tingui regal de reis i tingui MONA per Pasqua.

Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. 

Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. 

D’aquest model de mona amb ous durs se’n té constància, almenys, des del segle XV.

Però la tradició de la mona ha experimentat tres transformacions importants: en primer lloc, ha deixat de ser un pastís que es fa a casa per esdevenir un producte de consum que es compra a les pastisseries; en segon terme, la mona ha incorporat un ingredient nou: la xocolata; i finalment, la mona es guarneix amb personatges de l’univers infantil.

La mona s’ha anat convertint, amb el temps, en un gran pastís o tortada de pa de pessic, mantega i xocolata, adornat amb plomalls, fruita confitada, i ous i figures de xocolata que es compra a les pastisseries i fleques. 

La irrupció de la xocolata a les mones és força recent i sembla que s’originà a Barcelona al segle XVI amb l’arribada del cacau d’Amèrica. L’èxit de la substitució dels ous durs pels de xocolata feu que aquest costum s’estengués ràpidament a les comarques.

En l’actualitat, els flequers-pastissers aprofiten les característiques de la xocolata per a realitzar autèntiques filigranes artístiques i fins i tot, els més famosos aprofiten la tradició de la mona per fer monumentals escultures de xocolata (a les que donen el mateix nom, tot i no tenir res a veure amb el ritual) que representen a personatges de l’actualitat. 

La mona la podeu comprar a qualsevol fleca o pastisseria, però també la podeu fer a casa. Us animeu?

Primer fareu un pa de pessic tal i com us diu la recepta següent:

-6ous sencers de gallina

-150g de sucre

-200g de farina

- 1 sobret de llevat químic

 

Preescalfar el forn a 200º

Batre els ous sencers amb el sucre a punt de cinta ben fort

Després posar-hi la farina a poc a poc i amb molta cura mirant que no ens baixi gens la massa.

Preparar un motlle amb oli i farina perquè no s'enganxi.

Abocar-hi la massa i posar-lo al forn uns 20 minuts.

Després passareu a fer el guarniment:

Fem la gema:

• 6 ous sencers
• 351 g de sucre (ha de ser el mateix pes que els ous)
• 30 g de midó
• 180 g d'aigua mineral

Es baten els ous com si es fes una truita. S'hi afegeix l'aigua i es cola amb un colador xinès.

Es barreja el sucre i el midó, i s'afegeix a la barreja anterior (procurant que no es formin grumolls).

Es cou, tot remenant, fins que comenci a espessir. Quan tingui l'espessor desitjada, es retira del foc i s'extén al damunt d'una superfície freda (taula, marbre) per tal d'evitar que s'oxidi i agafi una tonalitat verdosa.

Quan sigui freda, es recull i es guarda a la nevera fins al moment de fer-la servir.

Muntem la mona:

Per fer el muntatge, es divideix el pa de pessic per la meitat  i es farceix de gema. Es col·loca la meitat superior del pa de pessic  i es cobreix de gema. Es recobreix tot el pa de pessic amb la gema i s'adorna la vora amb ametlla filetejada. I es decora al vostre gust